Cuando comencem a treballar en escultura, ens trobem amb diferents propostes metodològiques que es basen en diferents concepcions de què és l'art i quins són els seus objectius.
El nostre taller es fonamentalment basat en les ensenyances del gran escultor Auguste Rodin, sumades a altres influències com la Bauhaus.
La Base de l'Art per a Rodin és la Natura, mestra sobirana i perfecció infinita. En ella s'amaga la Veritat, principi i fi de la seva missió.
El vidre artístic actualment
PRIMERA PART: LA VIDRIERA
Els oficis artístics relacionats amb el vidre es relacionen principalment amb els vitralls, encara que hi ha altres expressions que utilitzen aquest material, tal com l’escultura.
Les vidrieres van ser utilitzades fins al s. XIX principalment per les esglésies, amb fins decoratius i pedagògics.
És aleshores quan el moviment Arts & Crafts recupera aquest material per portar-lo a l’àmbit civil, no només en forma de vidrieres, sinó també en objectes de disseny: joieria, làmpades, escultures, etc.
Aquesta influència va tenir una clara repercussió a l’Art Nouveau, la versió catalana del qual és el Modernisme, que va tenir un gran desenvolupament a la nostra regió.
Grans artistes com Toulouse-Lautrec i Chagall van dissenyar increïbles vidrieres.
Louis Comfort Tiffany va ser un d’ells, que a més va crear una tècnica nova per acoblar les peces de vidre, especialment útil per aconseguir volums. També va investigar la fabricació de vidres nous, que imitessin a pedres semiprecioses, aconseguint una varietat de colors mai abans vista.
Altres grans creadors han deixat travessar les seves obres per la màgia de la llum, com Matisse, Léger, Pierre Soulages, l’extraordinari Narcissus Quagliata, o l’inconfusible Dale Chihuly.
També arquitectes com Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Oscar Niemeyer, Jean Nouvel o Norman Foster han utilitzat el vidre de forma funcional, aprofitant les seves característiques expressives.
És així com avui dia es treballen majoritàriament dues tècniques: l’emplomat tradicional i la tècnica de Tiffany.
En el primer cas es tracta de l’acoblament de les peces de vidre a través d’una canonada de plom flexible, seguint els patrons d’un disseny previ. Alguns dels vitralls requereixen pintar prèviament les peces amb esmalt o grisalla, que després seran enfornats per aconseguir l’efecte necessari.
La tècnica Tiffany utilitza un altre sistema per unir les peces: les envolta amb una cinta autoadhesiva de coure i després les sola amb estany. Això permet assolir soldadures més fines que són especialment útils quan volem treballar amb peces més petites.
Al nostre taller pots aprendre tots dos mètodes a classes regulars o intensives. Així com regalar un curs a qui vulguis.
No cal tenir experiència prèvia.
La nostra idea no és només ensenyar les destreses tècniques necessàries, sinó una vegada aconseguides, convertir-les en expressions creatives pròpies.
Informa’t sense compromís per començar en qualsevol moment de l’any.